L’àmbit que abasta el paratge natural municipal dels Plantadets és considerat com una àrea d’important interès ambiental dins del terme municipal de Xixona amb valors ecològics, paisatgístics, de patrimoni cultural i relacionat amb els usos recreatius i d’esplai.
Des del punt de vista geomorfològic, la zona pertany a la unitat del prebètic meridional, caracteritzada per l’alternança de serres i valls sobre materials carbonatats, de direcció predominantment NE-SO, característica de la serralada Bètica. Els materials predominants corresponen al terciari, destacant-ne la presència de margues miocèniques blanques i blaves amb intercalacions de materials detrítics, fonamentalment arenisques, que ocupen gran part del sector central; mentre que en el sector oriental de l’espai, coincidint amb la zona de major altitud, afloren materials calcaris.
La vegetació existent en l’àmbit del paratge és molt homogènia en tota la seua extensió, predominant les pinedes denses de pi blanc, que, encara que procedeixen de repoblació, es troben molt naturalitzades. Hi ha també bosquets dispersos de carrasca i algun peu dispers de roure valencià. L’estrat arbustiu de la pineda el formen espècies pròpies de la garriga termòfila mediterrània, com la coscolla, el ginebre, la savina mora, el llentiscle, el margalló i el ginestell. L’estrat subarbustiu el formen espècies de lleguminoses, cistàcies i labiades aromàtiques corresponents a l’etapa de regressió de la sèrie de l’alzina, com l’argelaga, el bruc, el timó, la sàlvia, la cua de gat, l’estepa blanca, el romer mascle i l’estepa negra. Poden trobar-se també espècies com l’esparreguera i la porrassa. En les zones més ombrívoles es troben lianes com la sarsaparrella, la roseta, el lligabosc, els esbarzers i la vidiella o l’heura.
Quant a la fauna es constata la presència de mamífers com la rabosa, el teixó, la geneta, el senglar, el conill i, encara que menys freqüent, la llebre. Quant a l’herpetofauna, hem de citar la presència del gripau comú, del gripau corredor, la sargantana colillarga, la sargantana corredora i el fardatxo ocel·lat. Entre els ofidis, hem de constatar la presència de la serp verda, la colobra de ferradura i l’escurçó.
L’ornitofauna, és la pròpia de les masses de pineda, amb espècies com el tudó, la tórtora comuna, el picot verd, el papamosques gris, el mite, la mallerenga petita, la mallerenga emplomallada, el colltort, el raspinell, el rossinyol comú o el teuladí moliner. L’esparver, el gamarús, el xot i el mussol reial són espècies que poden també trobar-se en la zona, i que en alguns casos poden establir nidificació. En les zones més obertes de la pineda pot trobar-se espècies com el xoriguer, la cogullada comuna, el capsigrany reial, el capsigrany comú, la collalba rossa, la tarabilla comuna i l’abellerol.
Paisatgísticament, la zona alberga un gran interès en l’àmbit local, ja que constitueix una extensa taca verda en un entorn àrid, com és el paisatge de la part baixa del terme de Xixona, en les zones de la conca baixa del riu Montnegre a la costa. A açò, cal afegir que les panoràmiques des de la part alta del paratge són de gran interès, abastant gran part de les formacions muntanyenques del nord d’Alacant, com ara Aitana, Puig Campana, Serrella, Menejador, etc.
Quant al patrimoni etnològic, hem de destacar l’existència de dues coves i un aljub vinculats històricament a l’activitat ramadera.