En la segona meitat del mes d’agost se celebren les Festes de Moros i Cristians dedicades als patrons de la ciutat sant Sebastià i sant Bartomeu. Aquesta trilogia festera de Xixona està reflectida documentalment des de meitat del s. XVIII. L’acte emblemàtic i que diferencia les nostres festes de moros i cristians d’altres és l’acte del Judici Sumaríssim del Moro Traïdor, que se celebra durant el matí del tercer dia de festes, quan es jutja un moro que, per amor, traeix els seus germans als cristians. Capturat pels companys és jutjat, afusellat i soterrat, on participa tot el bàndol moro. Durant el judici, tant el fiscal com l’advocat defensor exposen les consideracions en un to humorístic i en els textos s’introdueixen els principals esdeveniments ocorreguts en el poble durant l’any.
UNA MICA D’HISTÒRIA
En l’acta capitular del 10 de gener de 1791, trobem un document que prova la celebració de les Festes de Moros i Cristians amb les festes patronals de sant Sebastià. En l’últim quart del segle XIX amb l’aparició de les noves comparses, es produeix un procés de control d’aquestes amb la redacció dels primers estatuts, alhora que es regula també la mateixa entitat organitzadora. Les Festes de Moros i Cristians de Xixona han seguit al llarg del segle XX les dates tradicionals, el 1905 van passar a celebrar-se del mes de gener al mes d’agost per commemorar també a sant Bartomeu.
ACTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS
Mig Any
Se celebra l’últim dissabte del mes de febrer i suposa la celebració que només falta la meitat de l’any per a rendir homenatge als patrons de la ciutat i desfilar pels carrers.
El Dia del Senyal
Se celebra el dissabte 24 de juliol i es commemora el miracle de sant Sebastià, ocorregut el mateix 24 de juliol de l’any 1600, i que va impedir que es propagara la pesta a Xixona.
El seu nom prové del fet que, antigament, el fester pagava un senyal per a confirmar la participació en les festes d’aqueix any.
“Soparets”
Són les desfilades informals que serveixen d’aperitiu als dies grans de les festes. Se celebren tots els dissabtes entre el Dia del Senyal i la trilogia festera.
Els tres dies grans
En l’actualitat, els dies majors de festa són el dissabte, diumenge i dilluns més pròxims al 24.
Primer dia de festes:
· Presentació de bandes
· Interpretació de l’himne de festes
· “La Banyà”
· L’Entrada (és uns dels actes més importants que atrau més públic i festers. Arranca des del pont d’Alacant fins a l’avinguda de la Constitució).
Segon dia de festes:
· Les dianes
· Ambaixada dels Contrabandistes i dels Pirates
· Alardo (és l’acte que simbolitza i rememora la lluita entre moros i cristians).
· Ambaixada del Moro i del Cristià
· Desfilada nocturna
· La Retreta (és un acte perquè els festers puguen divertir-se i és una espècie de carnestoltes, on es critica algun aspecte de la localitat o es destaca alguna qüestió en general).
Tercer dia de festes:
· El Moro Traïdor
· Missa
· El kabileo (no és exactament un acte fester, però és on tots es reuneixen, veïns i visitants, per a fer-se l’aperitiu i menjar durant els dies de festa. El visitant s’integra plenament en les festes i se sent sempre com a casa).
· Desfilada d’alçaments de càrrecs festers de l’any següent
· Processó