DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

El panell informatiu del parc del Barranc de la Font és el punt d’inici d’aquest sender, que continua direcció al poliesportiu municipal (pal 1) i segueix pel carrer Font del Moratell, fins a trobar-nos aquesta font i antic abeurador de ramat on podrem refrescar-nos. El camí segueix entre cases de camp allunyant-se del nucli urbà i gaudint cap al sud-est d’una panoràmica de la línia de costa. En canviar a la pista de terra i deixar arrere l’asfalt, s’arriba a la casa de la Font de Bernat (pal 2). Seguirem a la dreta per una pista en molt mal estat que ens portarà, una vegada que deixem a la nostra dreta la senda que porta a la font de la Mascuna (pal 3), a un petit turó on la pista es bifurca (pal 4). Des d’ací ja s’albira el barranc de les Salines. Descendirem per la dreta seguint el Barranc de la Mola fins a trobar-nos amb la baixada al Barranc de les Salines (pal 5) i un sorprenent paisatge on el color varia en una àmplia i complexa gamma cromàtica, creuant-lo per a pujar pel marge oposat (pal 6) per una senda que puja les llomes de Sílim, entre bancals abandonats, fins a arribar a un alt des d’on es divisa la vall del riu Montnegre i les cases de Montnegre de Dalt, pedania agrícola que pertany a Xixona, on encara es conreen hortalisses de gran qualitat per a la venda en mercats propers. El descens es realitza pròxim a una tanca i passant prop d’una casa a la dreta, fins a trobar el camí asfaltat i el PR-CV 142 (pal 7) que seguim fins a l’ermita de Montnegre (panell informatiu) i l’antiga escola (pal 8 i panell informatiu).

DADES D’INTERÈS

Flora i Fauna

La vegetació és molt homogènia en tota l’extensió d’aquesta zona, predominant les pinedes denses de pi blanc, que encara que procedeixen de repoblació estan molt naturalitzades. Es troben també bosquets dispersos de carrasca. L’estrat arbustiu de les pinedes el formen espècies pròpies de la garriga termòfila mediterrània, com la coscolla, el ginebre, la savina negra, el llentiscle, la noguerola i el margalló.
L’estrat subarbustiu el formen espècies de lleguminoses, cistàcies i labiades aromàtiques corresponents a l’etapa de regressió de la sèrie de l’alzina, com l’argelaga, el coixí de monja, l’espart, l’estepa, el crespinell, el timó, la sàlvia, la cua de gat i el romaní.
Pel que fa a la fauna, es constata la presència de mamífers com la rabosa, el teixó, la geneta, el senglar, el conill, la llebre, l’arruí, procedent del nord d’Àfrica i introduït en la península amb finalitats cinegètiques, i el mufló. Quant als amfibis i rèptils, cal citar-ne la presència de la granota verda, el gripau, la sargantana ibèrica i la de roca, el fardatxo ocel·lat, l’escurçó, la colobra escalonada i la serp verda.
L’ornitofauna amb espècies com el tudó, la tórtora, l’àguila reial i l’àguila serpera, el mussol, el falcó, el xoriguer, corbs, gralles, la perdiu roja i una gran varietat d’aus insectívores.

4. SL-V 151: XIXONA – MONTNEGRE DE BAIX – XIXONA

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:

El panell informatiu del parc del Barranc de la Font és el punt d’inici d’aquest sender, que continua direcció al poliesportiu municipal (pal 1) i segueix pel carrer Font del Moratell, fins a trobar-nos aquesta font i antic abeurador de ramat on podrem refrescar-nos. El camí segueix entre cases de camp allunyant-se del nucli urbà i gaudint cap al sud-est d’una panoràmica de la línia de costa. En canviar a la pista de terra i deixar arrere l’asfalt, s’arriba a la casa de la Font de Bernat (pal 2). Seguirem a la dreta per una pista en molt mal estat que ens portarà, una vegada que deixem a la nostra dreta la senda que porta a la font de la Mascuna (pal 3), a un petit turó on la pista es bifurca (pal 4). Des d’ací ja s’albira el barranc de les Salines. Descendirem per la dreta seguint el Barranc de la Mola fins a trobar-nos amb la baixada al Barranc de les Salines (pal 5) i un sorprenent paisatge on el color varia en una àmplia i complexa gamma cromàtica, creuant-lo per a pujar pel marge oposat (pal 6) per una senda que puja les llomes de Sílim, entre bancals abandonats, fins a arribar a un alt des d’on es divisa la vall del riu Montnegre i les cases de Montnegre de Dalt, pedania agrícola que pertany a Xixona, on encara es conreen hortalisses de gran qualitat per a la venda en mercats propers. El descens es realitza pròxim a una tanca i passant prop d’una casa a la dreta, fins a trobar el camí asfaltat i el PR-CV 142 (pal 7) que seguim fins a l’ermita de Montnegre (panell informatiu) i l’antiga escola (pal 8 i panell informatiu).

DADES D’INTERÈS:

-Flora i Fauna

La vegetació existent en l’àmbit del paratge és molt homogènia en tota la seua extensió, predominant les pinedes denses de pi blanc, que, encara que procedeixen de repoblació, es troben molt naturalitzades. Es troben també bosquets dispersos de carrasca i algun peu dispers de roure valencià. L’estrat arbustiu de la pineda el formen espècies pròpies de la garriga termòfila mediterrània, com la coscolla, el ginebre, la savina mora, el llentiscle, margalló i el ginestell. L’estrat subarbustiu el formen espècies de lleguminoses, cistàcies i labiades aromàtiques corresponents a l’etapa de regressió de la sèrie de l’alzina, com l’argelaga, el bruc, el timó, la sàlvia, la cua de gat, l’estepa blanca, el romaní mascle i l’estepa negra. Poden trobar-se també espècies com l’esparraguera, porrassa i la cesquera. En les zones més ombrívoles poden trobar-se lianes com la sarsaparrella, la rogeta, el lligabosc, els esbarzers i la vidiella o l’heura.
Quant a la fauna, es constata la presència de mamífers com la rabosa, el teixó, la geneta, el senglar, el conill i, encara que menys freqüent, la llebre.
Quant a l’herpetofauna, notem la presència del gripau comú, del gripau corredor, la sargantana corredora i el fardatxo ocel·lat. Entre els ofidis, constatem la presència de la serp verda, la colobra de ferradura i l’escurçó.
L’ornitofauna és la pròpia de les masses de pineda, amb espècies com tudons, la tórtora comuna, el picot verd, el papamosques gris, la mallerenga petita, mallerenga emplomallada, el colltort, el raspinell, el rossinyol comú o el teuladí moresc. L’esparver, el gamarús, el xot i el mussol reial són espècies que poden també trobar-se en la zona i que en alguns casos poden establir-hi nidificació. En les zones més obertes de la pineda pot trobar-se espècies com el xoriguer, la cogullada comuna, el capsigrany reial, el capsigrany comú, la collalba rossa, la tarabilla comuna i l’abellerol.
Paisatgísticament, la zona alberga un gran interès en l’àmbit local, ja que constitueix una extensa taca verda en un entorn àrid, com és el paisatge de la part baixa del terme de Xixona, en les zones de la conca baixa del riu Montnegre a la costa. A açò, hem d’afegir que les panoràmiques des de la part alta del paratge són de gran interès, abastant gran part de les formacions muntanyoses del nord d’Alacant, com Aitana, el Puig Campana, la Serrella i el Menejador,