Descripció del recorregut

Aparcament – Pla del Gacimal (Mas del Colut)
(1.775 m / 35’)
En eixir del parc Barranc de la Font, creuem de vorera i ens trobem el primer senyal, que indica una senda ascendent i de seguida veurem un senyal a la dreta, que ens porta vorejant per l’oest del castell fins a l’esplanada. En direcció nord-oest, uns metres més endavant, creuem la CV-810 i seguim la senda que, remuntant, ens porta a la pista del Pla del Gacimal (casa del Colut)
Mes del Colut – Pineta
(480 m / 30’)
La pista d’asfalt dóna pas a una pista de terra, trobarem la senda a l’esquerra, que ens conduirà de nou a una pista i seguim a mà esquerra passant per la casa de Pineta.
Pineta – Collado
(1.750 m / 40’)
La senda continua ascendint el primer turó. Ací es gaudeix d’una estupenda panoràmica dels voltants.
Primer Collado – Cim de la Penya Migjorn
(507 m /15’)
El recorregut ens porta per la dreta, pròxims a la paret del penyasegat, fins al segon serral i una vegada superat, a l’esquerra, fins al vèrtex geodèsic, alt. 1.226 m (en dies clars, des d’aquest lloc es divisa gran part de la província, arribant a observar-se la costa murciana).
Cim Penya Migjorn – Cova dels Corrals
(1.350 m / 25’)
Descendim fins al segon turó i ens dirigim cap a l’oest pel pendent, en arribar al pla seguim a la dreta en direcció a la cova dels Corrals (ruïnes d’una casa i un pou)
Cova dels Corrals – Primera Carena
(1.100 m / 20’)
Baixant per la senda, cap al nord-oest, ens trobem amb la Mitja Carena, des d’on divisem la vall de Xixona i la ciutat al fons.
Mitja Carena – Parc Barranc de la Font (4.250 m / 1 h)
Seguint la senda fins a enllaçar amb el camí que hem recorregut anteriorment, que ens portarà una altra vegada al castell i al parc Barranc de la Font, inici i final de la senda.

* També es pot iniciar el recorregut en el parc periurbà dels Bassons, en la CV810, a l’eixida de Xixona en direcció a Tibi.

* Els temps són estimats i s’aproximen a les possibilitats d’una persona amb una preparació física mitjana i una mica d’experiència en la muntanya.

Dades d’interès

Flora i Fauna

La vegetació és molt homogènia en tota l’extensió d’aquesta zona, predominant les pinedes denses de pi blanc, que encara que procedeixen de repoblació estan molt naturalitzats. Es troben també bosquets dispersos de carrasca. L’estrat arbustiu de les pinedes el formen espècies pròpies de la garriga termòfila mediterrània, com la coscolla, el ginebre, la savina negra, el llentiscle, la noguerola i el margalló.

L’estrat subarbustiu el formen espècies de lleguminoses, cistàcies i labiades aromàtiques corresponents a l’etapa de regressió de la sèrie de l’alzina, com l’argelaga, el coixí de monja, l’espart, l’estepa, el crespinell, el timó, la sàlvia, la cua de gat i el romaní.

Pel que fa a la fauna, es constata la presència de mamífers com la rabosa, el teixó, la geneta, el senglar, el conill, la llebre, l’arruí, procedent del nord d’Àfrica i introduït en la península amb finalitats cinegètiques, i el mufló. Quant als amfibis i rèptils, cal citar-ne la presència de la granota verda, el gripau, la sargantana ibèrica i la de roca, el fardatxo ocel·lat, l’escurçó, la colobra escalonada i la serp verda.

L’ornitofauna amb espècies com el tudó, la tórtora, l’àguila reial i l’àguila serpera, el mussol, el falcó, el xoriguer, corbs, gralles, la perdiu roja i una gran varietat d’aus insectívores.